El territori de La Noguera, una extensa comarca situada entre la depressió central catalana i el Prepirineu de Lleida, va anar, durant l’alta Edat Mitjana, al final del domini musulmà, la zona d’expansió de l'important Comtat d’Urgell, amb la ciutat de Balaguer com cabdal.
Els castells feudals constituïen els nuclis dels territoris que estaven sota el poder de la noblesa. Durant l'Edat Mitjana, la societat era tremendament jeràrquica. Al castell vivien els nobles, alguns cavallers, la guarnició com exèrcit de protecció i, com no, el servei domèstic sempre atent a les ordres i necessitats del senyor.
Als voltants de la fortalesa hi havia dos tipus de terres: les dels nobles i les parcel·les que aquests cedien al poble perquè les treballessin, sempre controlats per un delegat del senyor feudal i amb l’obligació de pagar amb gran part de la collita la seva condició de vassalls.
I és que, a part dels guanys que aconseguien amb les guerres o a partir d’herències i matrimonis convenients, gran part de la riquesa dels nobles provenia de l’explotació de les seves terres. El poble estava al servei del senyor feudal.
